Des del CEESC observem amb preocupació la situació d’exclusió residencial de la ciutat de Barcelona, però en general a tota Catalunya i l’impacte directe que té sobre molts dels veïns i veïnes.
Tenint en compte la gravetat de las situació amb gran nombre de desnonaments diaris i un gran nombre de ciutadans que han de dormir al carrer cada dia de l’any, la situació només és reversible amb polítiques valentes que exigeixen acords importants sense estratègies de partits. Només amb la política de veritat podrem aturar o frenar aquesta situació.
Des de l’educació social constatem diàriament que, per les veïnes i veïns, tenir una casa és totalment necessari i imprescindible per poder desenvolupar-se com a persones. Tenir una llar és necessari i un mínim per garantir una estabilitat personal.
Com a educadores i educadors socials ens amoïna molt la situació de vulneració dels drets dels infants derivada d’aquesta situació de precarietat derivada de la situació d’especulació amb l’habitatge. També ens preocupa la situació d’altres col·lectius com ara algunes persones amb diversitat funcional condemnades a viure amb la única possibilitat institucionalitzada sense possibilitat de decidir sobre sí mateixes en molts aspectes de la seva vida.
Cal que entenguem la situació actual en la vida de les persones i l’impacte que tindrà en un futur haver viscut així: A més dificultat per accedir a una llar digne, més dificultat per desenvolupar-se com a persona. I en termes pràctics, a més dificultats per accedir a l’habitatge, més situacions d’infrahabitatge i sensellarisme a les nostres ciutats.
Les iniciatives que vagin encaminades a millorar l’accés a l’habitatge sempre generaran un impacte positiu en les persones que atenem les educadores i educadors socials, però també en la resta de la ciutadania.
D’aquí que recolzem el Manifest per exigir la recuperació de la Llei catalana contra els desnonaments i els talls de subministraments.
Aquesta Llei va ser impugnada en la part d’habitatge pel PP davant el Tribunal Constitucional el maig de 2016 i està suspesa en aquells articles que fan referència a garantir el dret a l’habitatge. Amb 61 desnonaments diaris i Meses d’emergència col·lapsades amb més de 2.000 sol·licitants mentre que les entitats financeres continuen especulant amb l’habitatge, es fa palesa la urgència de tenir vigent la Llei 24/2015 en la seva totalitat aquest mateix mes d’octubre.
Demanem recuperar la Llei 24/2015. Només cal voluntat política.
#VolemLa24
Llegiu, compartiu i adheriu-vos al Manifest de suport a la retirada del recurs de la Llei 24/2015
L'espai de treball compartit per a entitats, cooperatives o empreses de sectors socioculturals i socioeducatius al CEESC obre nova convocatòria per al període 2019-2021.
Ja podeu consultar les bases de la 5a Edició del Concurs de Projectes d'Educació Social "Memorial Toni Julià".
Tal com us informàvem el passat 26 de setembre, el Col·legi hem estat treballant per disposar d’informació acurada sobre l’abast legal i jurídic que afecta les educadores i els educadors socials en casos davant arribades d'emergència als centres.
La Fundació FICAT, encarregada de prestar servei d'assessorament jurídic al CEESC, ens ha elaborat un dictamen que posem al vostre abast. Aquest és una situació que ens preocupa i seguirem treballant-hi per oferir-vos tota la informació disponible i per trobar una resposta global, planificada i adequada a aquesta situació d'emergència.
Us recordem que el CEESC, a través de FICAT, ofereix un servei d’assessorament legal. Els col·legiats i col·legiades us hi podeu posar en contacte directament i si no sou col·legiats i us cal assessorament sobre aquest tema concret, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l’adreça electrònica
Pels volts de l’any 2000, a Barcelona i al seu cordó metropolità, les circumstàncies polítiques, socials i culturals van propiciar el caldo de cultiu que portaria a diversos participants dels moviments socials a veure en el graffiti no només una forma d’incidir en l’entorn de forma personal i unidireccional, sinó, també, una nova eina d’activisme: un vehicle de difusió d’idees i valors col·lectius.
Els carrers són nostres mostra una petita part de l’allau creatiu que va impregnar els carrers en aquells temps. Un annex a la història del graffiti a la ciutat comtal intrínsecament lligat a les lluites per la transformació social. S'ha parlat molt del graffiti a través de llibres, vídeos, documentals, estudis... i en cap d'ells tenia cabuda aprofundir en aquest petit fenomen, que comparteix amb el graffiti més ortodox escenaris i protagonistes però que té un relat propi i singular. Un episodi gràfic de la Barcelona rebel.
L'exposició estarà a la seu social del CEESC fins el 31 de desembre, havent visitat ja La Farinera del Clot, L'Ateneu Cooperatiu la Base, l'Ateneu Harmonia, La Fàbrica dels Somnis de Vic i El Foment Casal Popular d'Igualada.
Roc Blackblock, l’autor i curador d’aquesta exposició, va estudiar disseny gràfic a l’Escola Elisava-Barcelona, i un mòdul de grau superior d’il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny Serra i Abella de l’Hospitalet. A finals dels 90 va començar la seva carrera centrant la seva feina en la il·lustració i el tatuatge. Com a il·lustrador va realitzar projectes editorials, publicitaris, en el món de la música i altres àmbits. En aquesta època va començar a pintar graffiti sent aquest un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Com a membre actiu de diversos moviments socials, aviat converteix el graffiti en una eina de reivindicació, un mitjà d’expressió col·lectiva en l’espai públic. El seu treball segueix estretament vinculat a aquests moviments i a noves formes d’entendre la ciutat i l’espai públic, ampliant, però, el seu àmbit d’actuació a noves propostes i encàrrecs com són a diverses iniciatives i projectes de recuperació de la memòria històrica, activitats formatives, etc.
Trobareu més fotos i imatges seves a la seva web: http://rocblackblock.wixsite.com/inicio.
Les educadores i els educadors socials són els professionals amb responsabilitat educativa en els centres d’acollida que han d’atendre en primera instància els infants i adolescents estrangers sense acompanyament adult, tal com queda definit per la Cartera de Serveis Socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
L’arribada massiva de menors d’edat immigrants sense acompanyament ha vingut de la mà d’afirmacions que parlen de la manca d’educadores i educadors socials per formar part dels equips educatius que s’estan construint per atendre els nous serveis. Ja fa uns mesos, responsables de DGAIA van transmetre al Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya la preocupació davant del fet que les entitats que s’oferien per gestionar els nous centres no trobaven professionals i que es feia necessari cobrir places d’educador/a social amb altres perfils. De fet, ja hi ha entitats que gestionen aquest tipus de centres que estan oferint places a un perfil tan obert com “altres professionals del sector social”. Ahir mateix, Georgina Oliva, directora de la DGAIA, declarava a Els Matins de TV3: “Hem de ser flexibles al que aquest infant necessita. A més dels educadors socials, hi hem d’introduir altres figures”.
El CEESC ens hi pronunciem radicalment en contra. Qui ha d’exercir el paper de referent socioeducatiu, qui té el perfil adient, són les educadores i els educadors socials. No es pot acceptar cap relat que digui el contrari i que validi que l’atenció a un col·lectiu amb unes necessitats d’atenció extremadament delicades pugui recaure en altres professionals, un fet que posa en risc unes persones que ja es troben en una situació de vulnerabilitat inqüestionable. Acceptar aquesta opció genera un doble circuit en el qual, a Catalunya, hi ha uns infants i joves que estan essent atesos de manera diferent, i sovint més econòmica, que uns altres.
A més, costa de creure que no hi hagi professionals per cobrir les necessitats. Hi ha moltes persones formades en Educació Social. Amb les darreres promocions s’han titulat més de 600 professionals cada curs a les universitats catalanes. El conjunt de professionals de l’educació social en actiu és molt probable que superi els 10.000. A més, a nivell de la resta de l’estat, es pot calcular que el volum d’educadores i educadors socials multiplicaria per 4 el número total.
Val a dir que, tot i haver posat a disposició de la DGAIA la Borsa de Treball del CEESC, que compta a l’entorn de 400 professionals actius, no s’ha produït un augment en la inserció d’ofertes en correspondència a l’obertura de nous centres.
A parer del CEESC, el motiu de la suposada manca de professionals és un altre. La tasca d’aquests professionals és molt poc valorada a tots els nivells, la precarietat és molt gran, i les ofertes que hi ha no compleixen el que estableix el conveni. El conveni sota el qual s’haurien de regular aquests recursos, el Conveni col·lectiu de treball de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc per als anys 2013-2018, apunta unes condicions que segurament no es corresponen prou amb el grau de responsabilitat i que han d’assumir aquests professionals ni amb el grau d’especialització que els requereix treballar amb aquests infants. A més, algunes de les entitats gestores s’acullen a un conveni estatal o a convenis propis que rebaixen encara més aquestes condicions (i, en concret poden suposar un 20% menys de salari).
El dia a dia d’aquests centres no està exempt d’una conflictivitat que ha anat esdevenint violència estructural, amb agressions, tant físiques com psicològiques, a professionals. Ara, a més, se’ls demana que s’incorporin a projectes construïts d’avui per demà, sense garantir un suport o vetlla psicosocial necessària per als professionals.
Des del rigor i respecte a la professió i a les persones, amb les condicions que s’estan oferint, són molts els qui no accepten aquestes ofertes de treball.
Des del CEESC reclamem que es compleixi el que queda establert en el Decret de la Cartera de Serveis Socials (Exactament, reclamem que es compleixi el punt 1.2.1.3. Servei de centre d'acolliment, regulat pel Decret de la Cartera de Serveis Socials) i que abans de cercar altres professionals per cobrir les places corresponents al perfil d’educadores i educadors socials, es faci un debat entre tots els agents implicats per consensuar una diagnosi de la realitat i generar les respostes més adients.
Us oferim un recull de premsa de les vegades que aquests darrers dies la veu del CEESC s'ha fet sentir amb relació a totes les informacions aparegudes pel que fa al col·lapse del sistema d'acollida amb els infants i adolescents estrangers no acompanyats.
12 d’octubre
La Vanguardia
Temor a que el colapso en la acogida de menores genere más sintecho
6 d’octubre
El País
Los educadores, al límite por la crisis de los menores ‘sin papeles’
5 d’octubre
Diari de Girona
Els educadors socials creuen que els Mossos els fan «xantatge» per pressionar la Direcció General d'Infància
4 d’octubre
Betevé ràdio - El matí de Barcelona
Debat al 'Hashtag Barcelona' sobre els menors no acompanyats que arriben a Barcelona
2 d’octubre
La Vanguardia
Crispación por las condiciones laborales en los centros de menores
1 d’octubre
Ara,
El col·lapse pels menors estrangers esgota la paciència dels educadors
30 de setembre
Diari de Girona
Els educadors socials que han d'atendre els menors alerten de precarietat i saturació
28 de setembre
La Vanguardia
Educadores sociales reclaman ser referente socieducativo menores inmigrantes
Aldia.cat
Educadors Socials atribueix a la precarietat la falta de professionals en protecció al menor
27 de setembre
TV3 – Programa 12 14
Declaracions de Xavi Campos, gerent del CEESC (minut 30:17)
26 de setembre
BTV – Notícies migdia
Declaracions de Xavi Campos, gerent del CEESC.
https://beteve.cat/societat/el-homrani-reforma-sistema-proteccio-menors-catalunya/
https://beteve.cat/btv-noticies-migdia/btv-noticies-migdia-854/ (minut 10:27)
Social.cat
“Els educadors socials avisen que els CRAE no han d’acollir els menors estrangers no acompanyats”
25 de setembre
Diari ARA
“Els educadors asseguren que els centres residencials no són l'espai per atendre els menors estrangers”
La Vanguardia
“Educadores sociales denuncian falta de planificación ante llegada de menores”
ABC
“Educadores sociales denuncian falta de planificación ante llegada de menores”
El Periódico
Educadores sociales denuncian falta de planificación ante llegada de menores
BTV - Bàsics
Entrevista David Roman: “Els educadors socials creuen que l’arribada de menors no acompanyats és una ‘emergència de país’”
Programa sencer: https://beteve.cat/basics/basics-257/ (minut 28:30)
Radio Nacional - Informatius
Declaracions de Xavi Campos, gerent del CEESC.
Catalunya Ràdio – TN Migdia
Declaracions de Xavi Campos, gerent del CEESC (minut 30:34)
24 de setembre
La Ser – Hora 14 Catalunya
Declaracions de David Roman, membre del Col·lectiu Professional de Protecció a la Infància i l’Adolescència del CEESC.
La Sexta
Declaracions de David Roman, membre del Col·lectiu Professional de Protecció a la Infància i l’Adolescència del CEESC.
21 de setembre
15 de setembre
Diaria ARA
"Estades efímeres", article de Carmen Redondo i David Román, membres del Col·lectiu professional de Protecció a la Infància I l’Adolescència del CEESC.
A poc a poc anem desvetllant més novetats del III Congrés de Serveis Socials Bàsics que organitzem conjuntament el CEESC, el TSCAT, el COPC i el COPEC, els propers 17 i 18 d'octubre. La darrera novetat és el programa que et proposem per a aquests dos dies de Congrés, on es donaran cita un centenar d'experts vinculats a diferents àmbits i experiències del món social. Tots ells reflexionaran al voltant dels quatre eixos que centraran aquest Congrés: la fortalesa del professional al servei de les persones, la ciutadania com a protagonista dels Serveis Socials Bàsics, els altres serveis en interacció amb els Serveis Socials Bàsics i les polítiques socials: 10 anys de la Llei de Serveis socials.
Una vintena de taules rodones
El Congrés arrencarà amb la sessió inaugural, on hi haurà representació institucional i dels diferents col·legis organitzadors, i amb la conferència d'Itziar González, arquitecta, urbanista i activista en moviments socials. A partir d'aquest moment i durant els dos dies, s'aniran realitzant la vintena de taules rodones simultànies previstes que abordaran diversos temes relacionats amb els diferents eixos.
Per tancar el Congrés, tindrem la conferència del psicoanalista i director sociosanitari de la Fundació Cassià Just, Francesc Vilà, seguida d’una conversa sobre la dignitat i la bellesa amb Bru Rovira, periodista i autor del llibre Solo pido un poco de belleza, i Amparo Alcoverro, treballadora social de l’Ajuntament de Barcelona. El punt final al Congrés el posarà l'acte de cloenda institucional, que comptarà amb la presència de Chakir El Homrani, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies.
Consulteu el programa del III Congrés de Serveis Socials Bàsics.