Hem presentat tres recursos a licitacions de serveis...
Aquesta setmana us hem proposat un petit joc a través de les xarxes socials,fent-vos preguntes sobre la situació laboral de les educadores socials.
Hem basat aquest joc en algun dels apartats de la segona edició del l’Informe de l’Estat de l’Educació Social. Des de la primera edició de l’#InformeES han passat tres anys i això ens ha permès llegir i dibuixar una sèrie de tendències que ens ajuden a visualitzar la situació de la nostra professió i també la de les dones en l’educació social.
Si atenem a les dades de l’#InformeES 2017, el retrat del professional de l’educació social tipus és una dona, d’entre 26 i 35 anys, que treballa a la província de Barcelona, en l’àmbit dels serveis socials bàsics, a temps complet, amb un contracte indefinit i amb més de 3 anys de dedicació a la professió.
D’aquest retrat tipus podríem despendre que en la nostra professió, la situació de les dones és prou bona, però, volem destacar 5 dades de l’#InformeES que expliquen les desigualtats de gènere en l’educació social:
1. FEMINITZACIÓ - La taxa de feminització en l’educació social és d’un 77,1%
La feminització de la professió ha crescut un 2,2% en relació amb la primera edició, el 2014.
Segons els indicadors de les universitats catalanes al 2017, el 80,07% dels estudiants matriculats al grau d’educació social eren dones.
2. SOSTRE DE VIDRE - Només el 3,01% de dones ocupa càrrecs de direcció i gerència
Veient el resultat anterior, podríem pensar que les dones són les que haurien d’ocupar més càrrecs de direcció i gerència. Però les dades de l’#InformeES2017 ens mostren una realitat diferent.
En general pocs professionals de l’educació social ocupen càrrecs de direcció i gerència, però d’aquests només el 3,01% són dones, mentre que més del doble, un 7,52%, són homes.
3. TIPUS DE CONTRACTE – Les dones presenten un menor percentatge de contractacions fixes.
La tipologia de contracte més comuna entre professionals de l’educació social és l’indefinit o fix. D’aquests, el tenen el 54,79% dels homes enfront del 44,95% de les dones. Ens trobem amb una diferencia de 9,84% a favor dels homes.
A més, els homes presenten un major percentatge de contractació fixa en l’administració pública (laborals, interins, eventuals o funcionaris de carrera), mentre que són les dones les que presenten majors percentatges en contractes temporals (d’obra i servei, de durada determinada o fins i tot de pràctiques).
4. JORNADES LABORALS - Les dones presenten un menor percentatge de jornades laborals completes.
El grau d’estabilitat és també favorable als homes ja que, tot i que la majoria de les educadores socials -un 63,49% del total- tenen una jornada laboral completa, en el cas dels homes, la contractació a jornada completa puja a un 80,93%.
5. BRETXA SALARIAL – Les dones cobren un 18,64% menys que els homes
L’educadora social cobra 4.668,03€ menys de mitjana que l’educador social. La mitjana salaria dels educadors socials segons l’#InformeES2017 és de 25.047,26€, mentre que la mitjana salarial de les educadores socials és de 20.379,23€. La bretxa salarial homes/dones es de -18,64%.
Si mirem les dades dels càrrecs de direcció veiem que la bretxa salaria és del -29,02%. En aquest cas, segon l’#InformeES2017, els educadors socials cobren una mitjana de 37.760,62€ mentre que l’educadora social cobra de mitjana 29.268,22€.
En resum, les dades de l’#InformeES 2017 ens demostren que també en l’educació social, una professió en la que predominen les dones, hi ha desigualtats econòmiques i laborals en relació amb els homes.
I amb el joc que hem anat fent a les xarxes durant aquesta setmana, hem visualitzat que, majoritàriament ja som conscients d’aquestes desigualtats.
Per tot, afirmem que ens queda una llarga lluita contra la discriminació de les dones, en tots els àmbits de la societat, però també en la nostra professió.
Des del CEESC donem el nostre suport a la convocatòria de vaga general, secundant-la i sumant-nos a moviments feministes i entitats socials, i també animem a acudir a les mobilitzacions previstes per aquest dia.
Reivindiquem la incorporació de l’educador/a social als centres educatius en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent i treballant en col·laboració i coresponsabilitat amb les professionals del centre.
En aquesta secció de l'Observatori de la realitat sociolaboral de l'ES es recullen informacions d’altres entitats relacionades amb temes laborals i d’ocupabilitat dels professionals de l’educació social.
En aquesta secció de l'Observatori de la realitat sociolaboral de l'ES es recullen totes les activitats i accions que realitza el CEESC per a la defensa de la professió.
L’escola pública Els Convents de Martorell ha incorporat, per primera vegada, una educadora social al centre.
Avui, dilluns, 18 de febrer ha tingut lloc la ponència amb relació al Projecte de llei de contractes de serveis a les personesal Parlament de Catalunya. El CEESC hi ha estat present, de la mà de Xavi Puig, membre de la Junta de Govern, en una compareixença en què també hi han participat en Vicenç Aguado, professor de dret administratiu de la UB; Jesús Palomar, membre de la Confederació Sindical Catalana; Àngels Guiteras, representant de la Fundació Acció, Benestar i Desenvolupament, i Margarida Feliu, membre de la Societat Catalana d’Educació Ambiental.
La Comissió estava formada per Jordi Albert, del Grup Parlamentari Republicà, Alícia Romero, del Grup Parlamentari Socialista i Martí Pachamé, del Grup Parlamentari de Ciutadans.
En la seva intervenció, en Xavi Puig ha presentat unes consideracions generals on ha fet esment de les directives europees de contractació pública i de serveis, recalcant que tenen una voluntat clara de protecció dels drets dels ciutadans i ciutadanes i volen desvincular els serveis socials, educatius i de salut de la liberalització dels mercats. La directiva europea i la llei estatal sobre contractació volen afavorir l’accés de les PIMES a la contractació pública, i apropa la gestió dels serveis públics al territori i al desenvolupament social i econòmic.
En Xavi Puig ha demanat als membres de la Comissió que abans de l’aprovació d’aquest projecte facin una lectura de la Directiva europea 123/2006, relativa als serveis de mercat interior, per tal de determinar la no desregularització professional en aquests serveis.
Així mateix, ha explicat que el CEESC, des de fa uns anys, presenta recursos de reposició a les licitacions i hem vist com les administracions s’obliden d’afavorir el benestar social, el control poc eficient de la gestió i la manca d’aplicació dels convenis col·lectius laborals.
El gruix de la compareixença ha consistit en demanar que s’hi incorporin un seguit de punts a l’actual Projecte de llei, dels quals us en destaquem, per exemple, incloure-hi un annex amb els convenis col·lectius d’aplicació en el sector; pel que fa al preu, preveure que al llarg dels anys hi haurà canvis per l’IPC i normativa fiscal; incloure les ràtios i els perfils professionals mínims que estableix la cartera de serveis socials. Ha demanat excloure de les meses de contractació les federacions o associacions d’entitats empresarials, socials o sindicats per possibles conflictes d’interessos i incloure-hi la creació d’un observatori de contractació pública on poder-hi convidar aquests actors. En relació amb el criteri de valoració de les propostes, s’ha demanat establir el mateix criteri de valoració en l’àmbit de serveis socials que en l’àmbit de salut: el 30% davant d’un 40%.
Consulta el document amb les Aportacions del CEESC al Projecte de Llei de Contracte de Serveis a les Persones(pdf).
Us presentem els principals resultats de la 2a Edició de l’Informe de l’Estat de l’Educació Social a Catalunya.
El passat dimarts, 17 juliol, es va procedir a la signatura del III Conveni Col·lectiu Estatal de Reforma Juvenil i Protecció de Menors.
Aquest acord és fruit del treball de les persones integrants de la Mesa de Negociació composta per representants de les organitzacions sindicals i de la patronal.
El CGCEES agraeix als membres de la Taula de Negociació el seu treball i esforç perquè aquest Conveni inclogui la figura professional del / de la Educador/a Social.
La Diplomatura d'Educació Social està implantada a l'Estat espanyol des de l’aprovació del Reial Decret 1420/1991 que estableix el títol universitari oficial, actualment Grau en Educació Social, per la qual cosa cal que des de les administracions púbiques s'exigeixi la formació específica o l'habilitació professional corresponent per a l'exercici professional.
En les Taules de negociació dels convenis col·lectius la interlocució amb les organitzacions empresarials la tenen les entitats sindicals més representatives en el sector pel que és necessari establir acords amb elles perquè donin suport a la regularització de la professió, respectant als i les professionals que ocupen aquests llocs i sol·licitant per a les noves incorporacions l'actualització dels requisits d'accés, perquè la Diplomatura i el Grau en Educació Social o l'habilitació professional siguin els únics criteris.
Esperem que aquest acord es pugui estendre a altres convenis col·lectius, permetent la progressiva regularització dels llocs d'Educador/a Social per tal d’aconseguir que el col·lectiu amb el qual treballen disposi de la intervenció de professionals altament qualificats amb formació acadèmica i deontologia professional acreditada, com correspon a una professió titulada i col·legiada.
Aquests compromisos són necessaris per garantir els drets fonamentals i els serveis a la ciutadania, tenint en compte les noves problemàtiques socials que genera la societat actual.
La cohesió social i la convivència necessiten l'aportació dels Educadors i de les Educadores Socials.
Noticia original del CGCEES a eduso.net
Un cop tinguem notícies de la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del text d'aquest conveni, el publicarem en l’apartat Normativa i acords d'interès de la nostra web.
L’Educació Social inclosa a les professions que atenen el número de telèfon per a víctimes de l’assetjament escolar.
L’Educació Social ha d’estar inclosa a les professions que atenen el número de telèfon per a víctimes de l’assetjament escolar.
El passat 7 de desembre del 2017, va sortir publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 7512), el Conveni col·lectiu de treball de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc per als anys 2013-2018.
Aquest conveni és d’aplicació a tot el territori català i hi queden afectades totes les empreses i entitats que presten activitats d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres ens situació de risc.
Les condicions contingudes en aquest conveni tenen caràcter retroactiu a 1 de gener de 2017 i fins al 31 de desembre de 2018. Si voleu saber les principals novetats del conveni, consulteu la notícia que vam publicar quan es va signar.
El conveni l’han signat les següents entitats: La Confederació, la Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya i les organitzacions sindicals Federació de Serveis a la Ciutadania FSC-CCOO de Catalunya i la Federació d’Empleats i Empleades dels Serveis Públics FESP-UGT de Catalunya.
El CEESC no forma part de les entitats signats, ja que no és funció dels col·legis professionals participar en l’elaboració, negociació o actualització dels convenis col·lectius. Ara que s'ha publicat oficialment, estem fent una revisió del conveni i valorant la possibilitat de demanar alguns aclariments a les entitats signats.
Conveni d'obligat compliment per a totes les empreses i entitats que presten serveis a Catalunya.
