Aquest mes novembre hem dut a terme dues reunions per incidir en els reptes de la infància i l'adolescència i en el paper que hi tenim els i les professionals de l'educació social. El passat 8 de novembre ens vam reunir amb Ester Sara Cabanes, directora de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i el 9 de novembre, la trobada va ser amb Núria Valls, secretària d'Infància, Adolescència i Joventut.
Amb Ester Sara Cabanes hem seguit tractant els temes que ja vam posar sobre la taula en la reunió del passat mes de juny. Hem continuat parlant del model Barnahus, la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals. El 16 d’octubre representants del CEESC van visitar la nova seu del Barnahus de Tarragona, el primer centre que es va desplegar a Catalunya i que funciona com a prova pilot des del 2020. Comentem el desplegament territorial que s’està a punt de dur a terme, amb set dels tretze Barnahus que té previst implementar el Departament arreu de Catalunya. Al de Tarragona, s’hi afegiran els de Tortosa, Lleida, la Seu d’Urgell, Mataró, Terrassa i Manresa. Des del CEESC seguim advertint que se’ns ha exclòs d’aquest dispositiu, tot i que les educadores i els educadors socials som els professionals de referència del sistema de protecció.
Sobre les dificultats que es troben a l’hora de cobrir vacants d’educació social, estem d’acord amb la necessitat de fer una bona diagnosi compartida del sector, per conèixer en xifres quin és l’estat del sistema de protecció i dels seus professionals i quines són les seves necessitats. Ens emplacem a treballar-hi conjuntament.
També parlem de la participació d’infants i joves als centres de protecció. Recordem que des del CEESC es va engegar l'any 2021 la campanya Volem Consells de Participació, reclamant la creació dels Consells de Participació als centres de protecció a la infància i adolescència que, per llei, s'haurien d'haver implementat a partir del 22 de desembre de 2009, quan el Parlament va aprovar el Decret 202/2009, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials. Cabanes ens parla dels avenços que s’han fet en aquest tema des de la Direcció, que ha dut a terme una prova pilot amb 5 centres amb metodologies participatives més enllà dels Consells de Participació. Es tracta d'una prova pilot que estan analitzant per tal de fer-ne el desplegament a tots els centres.
Amb Núria Valls, secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, vam parlar de la desinstitucionalització del sistema de protecció: sobre la dificultat de trobar famílies acollidores i de la prova pilot del “programa d'acolliment familiar especialitzat d'especial preparació”. Tal com vam fer en la reunió amb Josep Maria Forné i Febrer, director de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), ens hem ofert a treball per tal d’imaginar junts el futur model d’acolliment, més enllà d'aquest projecte pilot que s’està desenvolupant actualment.
També de la voluntat de posar més recursos en la prevenció, per tal d’evitar que infants arribin al sistema de protecció com, per exemple, el desplegament dels Serveis d'Intervenció Socioeducativa no residencial per a infants i adolescents (SIS) i fomentar el treball amb les famílies.
Sobre les dificultats que es troba el Departament a l'hora d’obrir centres residencials als municipis, destaquem la importància de treballar conjuntament en contra de l'estigmatització. I també ens manifesta la seva preocupació pel rendiment educatiu dels infants i adolescents del sistema de protecció.
Des del CEESC, i fent costat als i les professionals de l’educació social, hem comentat tant amb la Secretaria d’Infància com amb la DGAIA que la realitat de la precarietat professional del sector i les males condicions laborals -incloent-hi els salaris- no són les més adients per consolidar llocs de treball i això repercuteix significativament en infants i joves. Ens dona la raó l’informe "La desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l’adolescència", que la Síndica de Greuges ha entregat al Parlament just aquesta setmana: “la principal mancança estructural dels recursos residencials del sistema de protecció té a veure amb l’elevada rotació del personal educador i la precarització de les seves condicions laborals. Aquesta rotació fa que hi hagi personal educador jove sense experiència en el sector, i també que els infants i adolescents residents als centres no tinguin referents clars amb vincles forts per poder exercir aquesta funció educativa.”
Com a col·legi seguim qüestionant el sistema de protecció actual d'una manera estructural. Una vegada més, posem en dubte si podem parlar del Sistema de Protecció a la Infància com un sistema en si o d'un conjunt de dispositius que cobreixen diferents necessitats. I, com ja vam remarcar en la la reunió amb l'ICAA, cal una revisió del sistema que posi els infants i adolescents al centre; des del CEESC hi podem aportar la nostra expertesa per tal de fer-ho amb la resta d’agents implicats.
- Detalls
Set cursos subvencionats al 100% pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.
- Detalls
Llei de garanties del finançament del sistema educatiu català: una crida a la inversió i la igualtat
Un 6% per a educació.
- Detalls
El CEESC hem participat a l’acte “Una llei pels drets de les persones sense llar. Una llei de dignitat”, sumant-nos d’aquesta manera a la demanda de les cinc entitats promotores de la llei, i demanant que s’aprovi abans de finalitzar la legislatura.
La Comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida són aquestes cinc entitats que estimen que actualment 18.000 persones es troben en situació de sensellar a Catalunya, un 80 % més que l’any 2016.
Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i representant de les cinc entitats promotores, ha recordat que la iniciativa té la voluntat de redreçar un sensellarisme que ha empitjorat, i que malauradament no ha deixat de créixer en els darrers anys al conjunt de Catalunya. “El sensellarisme ja no respecta gairebé ningú: joves, gent gran, dones, famílies (especialment monoparentals), persones amb feina amb salaris insuficients per accedir a un habitatge, persones amb una malaltia mental, espanyols, estrangers... És una realitat que atempta contra la dignitat de les persones que ho pateixen i que a la vegada corroeix la dignitat del conjunt de la societat que ho tolera, que ho tolerem”.
Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i director i impulsor de la iniciativa, s’ha mostrat convençut que la Proposició de llei s’aprovarà. “Hem constatat interès en la gran majoria dels grups parlamentaris. No aprofitar aquesta oportunitat, fora un fracàs rotund de la nostra societat. Evidenciaria que no som capaços d’atendre els més exclosos dels exclosos”. També ha recordat que hi ha un buit legal en la protecció de les persones sense llar, i que és imprescindible omplir-lo per acabar amb el patiment i la indignitat amb què viuen. Per Milian, l’aprovació de la llei (que ja fa gairebé dos anys que va entrar al registre del Parlament de Catalunya) permetrà l’estabilitat en les polítiques públiques sobre el sensellarisme i afavorirà una manera més ordenada i eficient d’abordar-lo. “Abandonarem el mer assistencialisme per adoptar la lògica dels drets, que és molt més garant”, ha dit.
La Jornada ha servit per presentar el suport de set col·legis professionals a la reivindicació de les entitats socials. A banda del CEESC, es tracta dels col·legis de Periodistes de Catalunya, ICAB, COPC, COPEC, TSCAT i COMB.
Marta Fité, secretària del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, ha explicat que el sensellarisme és un fenomen que creix, i que el fet que persones amb feina es trobin en una situació de sensellerisme és fruit de les condicions laborals i de la dificultat d'accés a l'habitatge.
Finalment, durant l’acte s’ha llegit el Manifest pel reconeixement dels drets de les persones sense llar, l’eliminació del sensellarisme i l’aprovació urgent de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme”, que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
- Detalls
Manifest pel reconeixement dels drets de les persones sense llar, l’eliminació del sensellarisme i l’aprovació immediata de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
Organitzacions que quotidianament estan al costat de qui viu al carrer i de qui no té una llar, juntament amb entitats del tercer sector, el mon acadèmic, els col·legis professionals, molts altres actors de la societat civil del nostre país i homes i dones de bona voluntat constatem que:
La pobresa de qui viu al carrer és una realitat incompresa que fa por i que es vol amagar. Actualment els motius que porten a viure al carrer nos es poden associar a esdeveniments extraordinaris o a històries especials de marginació: tothom està exposat a una situació d’aquest tipus. Ningú no viu al carrer per lliure elecció. Cal recordar que viure al carrer complica les activitats més senzilles de la vida ordinària, i comporta una gran vulnerabilitat: dificultats per a la higiene i per al repòs, molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu, manca d’intimitat sempre. Viure al carrer és dur i perillós, afecta a la salut i implica una disminució dràstica de l’esperança de vida. Viure al carrer atempta contra la dignitat humana de qui ho pateix i corrou les societats que ho toleren.
Les persones sense llar, especialment les persones sense sostre, són les grans oblidades de la nostra societat. Com a ciutadans de ple dret que són, tenen els mateixos drets que tothom, però, tot i la seva vulnerabilitat, a diferència d’altres col·lectius fràgils o tradicionalment discriminats i maltractats, no gaudeixen de cap llei específica que es proposi corregir la seva situació precària.
El dret a un espai residencial digne no està garantit i l’accés al sistema públic de serveis socials i a l’assistència sanitària els és difícil i presenta moltes mancances. L’empadronament, i serveis menors, però fonamentals, com són disposar d’un servei de consigna, bugaderia i dutxa, no sempre estan assegurats. Per altra banda, alguns municipis han tipificat com infracció administrativa la pràctica de la mendicitat o els priven la utilització de l’espai públic.
Davant de la situació de les persones sense llar, amb el següent manifest, al qual es pot adherir tothom qui vulgui, demanem l’aprovació immediata de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” que s’està tramitant amb un amplíssim suport parlamentari.
Volem assegurar la dignitat i la humanitat en el tracte de les persones sense llar i vetllar perquè, a través de la llei, es recullin els seus drets, se n’asseguri el compliment perquè puguin tenir una vida digna, es despleguin els serveis necessaris per assegurar les necessitats bàsiques i es posin les bases per acabar amb el sensellarisme. Al mateix temps, com a societat civil ens oferim per construir xarxes de proximitat, de veïnatge, de simpatia i de solidaritat que ajudin a la integració de les persones sense llar.
Estem convençuts que la força d’un país, la seva riquesa i la seva invulnerabilitat es consoliden quan s’afronten els problemes dels més pobres. Per tot això creiem que aquesta llei és imprescindible i decisiva per a les persones sense llar, però també per a tothom. És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar del bé comú i de totes les persones.
Barcelona, 23 d’octubre de 2023
- Detalls
Busquem una persona dedicada al manteniment de l’àrea administrativa de l’entitat a la seu de Terres de l'Ebre.
- Detalls
genocidi
m. [PO] [DR] [AN] Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc.
[Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans]
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya expressem l’alarma davant de la passivitat de les nostres institucions cap al genocidi que l’estat d’Israel està perpetrant contra la població civil de Palestina.
Des de la solidaritat internacional, veiem amb profund dolor el bombardeig d’equipaments bàsics per a la vida de la població palestina i la vulneració del dret internacional, a més de la brutal repressió cap a les persones que es manifesten en contra dels atacs.
Aquesta situació va en contra dels valors de defensa de la diversitat i la inclusió que educadores i educadors socials defensem en el nostre exercici professional.
Demanem, com ja han fet abans altres organitzacions i col·lectius, un posicionament ferm de les nostres institucions contra aquest sistema de segregació, separació i degradació humana instaurat per l’estat d’Israel propi d’unes polítiques d’‘apartheid’ que voldríem superades.
Volem un alto al foc immediat, sí; però no només. La situació posa de manifest la necessitat d’aigua, aliments, equipaments i de garantir la pervivència i la salut; però no només. Calen mediadors vàlids, però també el suport i la implicació d’educadores i educadors socials israelians i palestins per acompanyar processos difícils de dol i pèrdues, facilitar la resolució del conflicte, per planificar i implementar programes i projectes d’educació per a la pau, per garantir el reconeixement mutu, promoure competències i relacions de convivència entre membres de les dues comunitats, per implicar l’entramat social, generar espais d’escolta mútua i participació i per fomentar l’educació emocional.
Per tant, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya fem també una crida perquè les institucions pròpies i la comunitat internacional promoguin i financin iniciatives de les companyes i els companys palestins i israelianes professionals de l’Educació Social per tal de garantir una pau duradora i satisfactòria per totes les parts.
Expressem el rebuig cap a actituds i manifestacions antisemites i islamòfobes i d’atribuir a tota una comunitat les actuacions que puguin fer determinats col·lectius o governs.
Així mateix, us animem a participar en la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte a Barcelona, o en aquelles que es realitzin als vostres territoris més propers.
- Detalls