El 3 de març ens vam trobar amb els responsables d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil.
- Detalls
Ens reunim amb la Síndica per tractar temes d'interès comú.
- Detalls
L'Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya ha comparegut davant la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya per parlar sobre la futura Llei del Tercer Sector.
En representació de la Intercol·legial hi han intervingut Xavi Campos, representant el CEESC, Pilar Morral, el COPEC i Carme Calafat, el COPC.
"El Tercer Sector del que acaba parlant és dels drets de les persones i els drets de les persones ens afecten a tots", ha defensat Xavi Campos. “Per això la Llei del Tercer Sector de Catalunya era necessària i veiem indispensable fer-hi alguns apunts per tal de fer la llei que entre tots ens mereixem".
Així, en la nostra intervenció a tres veus s’han detallat aquests apunts. La podeu veure aquí:
Des del CEESC fa mesos que hem treballat en aquesta proposició de llei i hem presentat les nostres esmenes. Aquesta INFOGRAFIA resumeix les Línies estratègiques que defensa el CEESC. Unes esmenes a les quals ja s'havia adherit la Sectorial d’Acció Social, Ensenyament i Humanitats de la Intercol·legial.
Seguirem treballant per aconseguir que aquesta nova llei garanteixi uns serveis socials de qualitat, i que respongui a la llei que es mereix la nostra societat i el conjunt dels agents integrants del propi Tercer Sector.
- Detalls
El passat 1 de juny, una representació del CEESC, formada per Albert Font-Tarrés, vicepresident, Olga Giner, tresorera, Sonia Cabanillas, membre del col·lectiu de Protecció a la infància i l’adolescència i Xavi Campos, gerent, s’ha reunit amb Ester Sara Cabanes, directora de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
Després de més d’un any sense haver-nos-hi trobat i de diversos mesos demanant una reunió, la trobada es va desenvolupar amb un to cordial i obert a la col·laboració. Tenint com a objectiu principal aconseguir un acord per establir un diàleg estable i continuat amb la Direcció. I és que considerem primordial que la veu dels professionals de l’educació social estigui present i es tingui en compte per la DGAIA.
Després d’aquests mesos en què no hi ha hagut una relació fluida amb la Direcció, en aquesta primera reunió, s’ha fet un repàs dels principals temes que ens ocupen: les conseqüències per als professionals en l’externalització dels serveis, les situacions de violència als llocs de treball, les dificultats que es troben a l’hora d’obrir centres residencials als municipis, la participació d’infants i joves als centres de protecció o la prova pilot del programa d'acolliment familiar especialitzat d'especial preparació.
Ja concretant una mica més, hem parlat del model Barnahus, la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals. Aquesta unitat funciona des del 2020 al Complex Educatiu de Tarragona, desenvolupat per un equip pluridisciplinari format en l'atenció a nens, nenes i adolescents de 0 a 18 anys que han patit violència sexual. Fins ara, aquest centre de Tarragona funciona com a prova pilot, amb la voluntat d'estendre's per tot el territori. Des del CEESC hem advertit que s’hi hauria d’incloure la figura de l’educador/a social, que actualment no hi és present.
L’any 2022 vam organitzar la Càpsula “Barnahus, la casa que protegeix els infants”, en la qual Emilie Rivas, responsable de polítiques d'infància de Save the Children, va comentar “és necessari que es trobi el lloc de l’educador social dins d’aquest model, sobretot amb la futura inversió en Barnahus a Catalunya.”
Per defensar aquesta visió des del CEESC farem arribar a la DGAIA la proposta de les funcions que els professionals de l’educació social haurien de dur a terme a un Barnahus, a banda de fer una visita al Barnahus de Tarragona durant el mes de juliol per conèixer el model de primera mà.
Ens emplacem al proper mes de setembre a una reunió amb Cabanes, en la que farem una proposta de temes concrets per tal de tenir un abordatge més tècnic, amb la voluntat de tenir un calendari de trobades regulars per tal de donar resposta als reptes de la infància i l'adolescència i el paper que hi té l'educació social.
- Detalls
El passat 31 de maig ens vam reunir amb Sergi Raventós Panyella, cap de l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, i amb Dolores Medina Foussadier i Àngel Ferrero Brotons, membres de l’equip tècnic.
El CEESC ja es va adherir al “Manifest per una Renda Bàsica Universal” el juny de 2020, amb la convicció que la RBU és una política social imprescindible i necessària per garantir el dret a la vida material de les persones amb dignitat, alhora que serviria per replantejar les polítiques dels serveis socials i socioeducatius.
Després que el març passat, PSC, Junts, Vox, Ciudadanos i PP votessin al Parlament de Catalunya que es retirés el Pla Pilot de la Renda Bàsica que portava preparant-se gairebé dos anys i estava previst que es posés en marxa a finals d’any, vam donar suport al manifest en defensa del Pla Pilot de la Renda Bàsica de Catalunya.
El Pla Pilot de Renda Bàsica Universal (RBU) és un dels projectes que el Departament de la Presidència havia de desplegar durant aquest mandat.
Unes 5.000 persones (2.500 escollides de manera aleatòria entre tots els domicilis de Catalunya i 2.500 restants corresponents a la població de dos municipis) havien de rebre un pagament mensual de 800 euros per adult i 300 euros per menor de 18 anys.
En aquesta web queda detallat en què consisteix el disseny d’aquest Pla Pilot. Per ara, el fet que no s'aprovessin els pressupostos deixa en suspens la realitat d'aquesta prova pilot. Tot i així, a l'Oficina del Pla Pilot no han deixat de treballar per concretar aquest pla de la mà de diferents agents que consideren que poden ser d’interès per al seu desplegament, com és el CEESC.
Aportant la nostra perspectiva professional intuïm una dicotomia d’efectes en la nostra feina quotidiana, que tant poden ser positius com no tant. I per això mateix volem seguir participant dels debats que se’n derivin.
Ja ens han avançat que el 20 de setembre es durà a terme la Jornada Debat: Renda Bàsica Universal, un dret humà emergent, en el marc del 75è aniversari dels drets humans, que tindrà lloc a Barcelona i en què ens proposen la participació activa.
- Detalls
Supervisió, autoestima per a infants, somnis de pau i discurs professional.
- Detalls
El CEESC i Plataforma per la Llengua impulsem un conjunt d'accions per tal de fomentar i facilitar l’ús del català als espais professionals de l’acció social. En un temps en què l'ús social del català ha anat retrocedint, donar eines i recursos als professionals de l'acció social repercuteix directament en les persones amb qui aquests professionals tenen tracte.
El projecte es basa en tres elements diferenciats per tal de posar a disposició del conjunt de professionals de l'educació social eines i recursos per garantir que el català esdevé la seva llengua d'ús en l'acció socioeducativa.
Tots som referents
La primera de les accions que hem dut a terme és l’edició un tríptic que recull mites respecte de l'ús del català en l'àmbit de l'acció socioeducativa i accions i recursos per trencar-los i actuar en conseqüència per fer del català la llengua de referència i de cohesió social. Aquest tríptic forma part de la campanya “No t’excusis. Tots som referents lingüístics”, de Plataforma per la Llengua que vol renovar i enfortir el compromís amb el català dels sectors i agents més vinculats amb la joventut. El tríptic de l’Acció social se suma als ja editats de Família, Professorat i Lleure.
>> El podeu descarregar des d’aquest enllaç i fer-lo extensiu a les persones dels vostres equips a qui creieu que els pot ser útil. Així com imprimir-lo i penjar-lo als despatxos o sales de treball.
Curs en línia
En segon lloc, hem creat el curs “Tots som referents lingüístics! L’ús del català en els serveis socioeducatius”, un curs en línia, autoavaluatiu, de 6 hores de durada, i gratuït, dirigit a totes aquelles persones professionals de l’acció social que vulguin conèixer estratègies, eines i recursos per mantenir o, si més no, incloure de manera més fluïda el català al seu lloc de feina, promovent el debat i el treball al voltant dels hàbits lingüístics en aquest àmbit professional en concret.
La primera edició, obrirà inscripcions l’1 de juny i es podrà realitzar fins al 28 de juliol.
>> Tota la informació del curs la trobareu en aquest enllaç.
Dinàmiques de gestió lingüística
La tercera de les accions són tres dinàmiques, descarregables en aquest enllaç, que tenen com a objectiu que els equips d'un mateix centre socioeducatiu puguin analitzar la realitat lingüística del seu servei i pensar eines per millorar l'ús del català de manera conjunta.
El contingut d’aquests materials beu dels primers treballs realitzats per un grup d’educadores i educadors socials preocupats per la situació actual de la llengua catalana a serveis socials. Al novembre de 2022, des del CEESC vam programar una Càpsula en què vam debatre sobre educació, vincle, drets, tabús i prejudicis al voltant de criteris socials i educatius favorables a l'ús del català per part dels professionals en entorns vulnerables
Arran d’aquest primer contacte i de la demanda d’aquest grup de professionals, un cop valorada la idoneïtat de la proposta, vam posar-nos en contacte amb Plataforma per la Llengua per explorar possibilitats de treball conjunt.
Així doncs, des de finals del 2022, el CEESC i Plataforma per la Llengua estem treballant conjuntament en diferents accions per tal d’impulsar l’ús del català en l’acció social.
--
Aquest projecte respon a una de les funcions que queden recollides als Estatuts del CEESC: "Fomentar l'ús de la llengua catalana entre les persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s'exerceix la professió, essent aquesta la llengua pròpia del Col·legi i la d'ús habitual en les actuacions internes i en les relacions externes d'aquest amb les persones col·legiades i la ciutadania".
>> Notícia de Plataforma per la Llengua
En col·laboració amb:
Amb el suport de:
- Detalls