Els col·legis professionals i consells de col·legis professionals membres de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya manifesten la seva voluntat d’impulsar accions i programes que fomentin en el món col·legial i professional la plena inclusió de les persones professionals amb qualsevol tipus de discapacitat, amb una mirada que tingui en compte la perspectiva de gènere i la interseccionalitat.
El Grup de Treball Intercol·legial promou aquest Decàleg com a expressió concreta d’aquest compromís.
1. General
Aquest Decàleg projecta la seva acció sobre les persones col·legiades, els òrgans de govern de les corporacions professionals, el personal laboral i col·laborador, i els proveïdors.
2. Estructura col·legial
Constituir Comissions o Grups de Treball/Designar persones responsables sobre discapacitat en el si dels col·legis professionals i consells de col·legis professionals per promoure els canvis necessaris per a una millor acció col·legial en aquest àmbit.
Fomentar, per mitjà del Grup de Treball Intercol·legial, un espai de trobada i intercanvi d’experiències.
3. Participació
Establir àmbits de participació i escolta activa que facilitin les aportacions de les persones col·legiades amb discapacitat en el disseny de les accions col·legials.
4. Accessibilitat comunicativa i cognitiva
Promoure els principis del disseny universal i del disseny inclusiu, i conèixer i aplicar les pautes generals que milloren l’accessibilitat comunicativa i cognitiva (disseny gràfic, lectura fàcil, Sistemes de Comunicació Augmentatius i Alternatius, il·luminació).
Conèixer i aplicar els recursos específics d’accessibilitat comunicativa adequats a cada producte, canal de comunicació, campanya o esdeveniment del Col·legi (recursos tàctils, audiodescripcions, lletra ampliada i braille, ajudes òptiques, franges podotàctils, bucle magnètic, llengua de signes, subtitulació, transcripció de textos àudio, audioguies multimèdia, visites adaptades, activitats adaptades).
5. Accessibilitat arquitectònica
Aprofundir en les millores arquitectòniques necessàries per a la plena accessibilitat de les seus col·legials i dels entorns professionals.
Col·laborar amb les administracions públiques en el disseny d’itineraris inclusius.
6. Accessibilitat actitudinal i social
Promoure accions de conscienciació social i ètica professional des del món col·legial per garantir la igualtat d’oportunitats i l’accés a tots els àmbits de la vida quotidiana.
Potenciar eines que permetin identificar i resoldre les barreres a la participació social i professional.
7. Formació
Promoure la formació específica dels equips dels col·legis professionals per a una adequada atenció i tracte a les persones col·legiades i usuàries de serveis col·legials.
Fomentar la formació especialitzada i continuada de les persones professionals en aquest àmbit.
8. Difusió
Facilitar la màxima difusió en l’àmbit corporatiu, professional i social del conjunt d’eines i recursos col·legials disponibles elaborats per facilitar la inclusió professional i social.
9. Millora continuada
Avaluar periòdicament el grau de compliment d’aquest Decàleg per tal d’assegurar la millora continuada.
10. Compromís professional amb la plena inclusió
Les persones col·legiades som plenament conscients de la responsabilitat que les nostres actuacions professionals comporten, també en l’àmbit social, i en conseqüència ens comprometem per tal que les nostres accions i activitats col·legials i professionals tinguin una perspectiva inclusiva com a element transformador, inspirant-nos en els principis de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides (2006) i els principis de la Vida Independent i Comunitària.
En conseqüència ...
Demanem als Col·legis Professionals de Catalunya la seva adhesió i compromís.
Que aquest Decàleg viu i en construcció sigui un full de ruta obert que s’incorpori i es desenvolupi dintre de l’agenda dels Col·legis Professionals com a element transformador, cap a una vida professional de plena inclusió, i sigui un motor d’evolució cap a una societat més justa.
Barcelona, 29 de novembre de 2023
- Detalls
El CEESC ens adherim al Comunicat conjunt pel Dia Mundial de la sida 2023. "Reforcem el compromís".
- Detalls
Iniciativa per fer partícips a tots els Ajuntaments de Catalunya de la campanya per garantir el el 6% del PIB per a l’educació.
- Detalls
El Departament de Justícia ha obert el termini per a la inscripció de professionals a la llista d’ofici de pèrits judicials per al 2022.
- Detalls
El proper dimarts, 12 de desembre celebrem l'Assemblea Ordinària del CEESC en format virtual.
- Detalls
Aquest mes novembre hem dut a terme dues reunions per incidir en els reptes de la infància i l'adolescència i en el paper que hi tenim els i les professionals de l'educació social. El passat 8 de novembre ens vam reunir amb Ester Sara Cabanes, directora de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) i el 9 de novembre, la trobada va ser amb Núria Valls, secretària d'Infància, Adolescència i Joventut.
Amb Ester Sara Cabanes hem seguit tractant els temes que ja vam posar sobre la taula en la reunió del passat mes de juny. Hem continuat parlant del model Barnahus, la Unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals. El 16 d’octubre representants del CEESC van visitar la nova seu del Barnahus de Tarragona, el primer centre que es va desplegar a Catalunya i que funciona com a prova pilot des del 2020. Comentem el desplegament territorial que s’està a punt de dur a terme, amb set dels tretze Barnahus que té previst implementar el Departament arreu de Catalunya. Al de Tarragona, s’hi afegiran els de Tortosa, Lleida, la Seu d’Urgell, Mataró, Terrassa i Manresa. Des del CEESC seguim advertint que se’ns ha exclòs d’aquest dispositiu, tot i que les educadores i els educadors socials som els professionals de referència del sistema de protecció.
Sobre les dificultats que es troben a l’hora de cobrir vacants d’educació social, estem d’acord amb la necessitat de fer una bona diagnosi compartida del sector, per conèixer en xifres quin és l’estat del sistema de protecció i dels seus professionals i quines són les seves necessitats. Ens emplacem a treballar-hi conjuntament.
També parlem de la participació d’infants i joves als centres de protecció. Recordem que des del CEESC es va engegar l'any 2021 la campanya Volem Consells de Participació, reclamant la creació dels Consells de Participació als centres de protecció a la infància i adolescència que, per llei, s'haurien d'haver implementat a partir del 22 de desembre de 2009, quan el Parlament va aprovar el Decret 202/2009, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials. Cabanes ens parla dels avenços que s’han fet en aquest tema des de la Direcció, que ha dut a terme una prova pilot amb 5 centres amb metodologies participatives més enllà dels Consells de Participació. Es tracta d'una prova pilot que estan analitzant per tal de fer-ne el desplegament a tots els centres.
Amb Núria Valls, secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, vam parlar de la desinstitucionalització del sistema de protecció: sobre la dificultat de trobar famílies acollidores i de la prova pilot del “programa d'acolliment familiar especialitzat d'especial preparació”. Tal com vam fer en la reunió amb Josep Maria Forné i Febrer, director de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), ens hem ofert a treball per tal d’imaginar junts el futur model d’acolliment, més enllà d'aquest projecte pilot que s’està desenvolupant actualment.
També de la voluntat de posar més recursos en la prevenció, per tal d’evitar que infants arribin al sistema de protecció com, per exemple, el desplegament dels Serveis d'Intervenció Socioeducativa no residencial per a infants i adolescents (SIS) i fomentar el treball amb les famílies.
Sobre les dificultats que es troba el Departament a l'hora d’obrir centres residencials als municipis, destaquem la importància de treballar conjuntament en contra de l'estigmatització. I també ens manifesta la seva preocupació pel rendiment educatiu dels infants i adolescents del sistema de protecció.
Des del CEESC, i fent costat als i les professionals de l’educació social, hem comentat tant amb la Secretaria d’Infància com amb la DGAIA que la realitat de la precarietat professional del sector i les males condicions laborals -incloent-hi els salaris- no són les més adients per consolidar llocs de treball i això repercuteix significativament en infants i joves. Ens dona la raó l’informe "La desinstitucionalització del sistema de protecció a la infància i l’adolescència", que la Síndica de Greuges ha entregat al Parlament just aquesta setmana: “la principal mancança estructural dels recursos residencials del sistema de protecció té a veure amb l’elevada rotació del personal educador i la precarització de les seves condicions laborals. Aquesta rotació fa que hi hagi personal educador jove sense experiència en el sector, i també que els infants i adolescents residents als centres no tinguin referents clars amb vincles forts per poder exercir aquesta funció educativa.”
Com a col·legi seguim qüestionant el sistema de protecció actual d'una manera estructural. Una vegada més, posem en dubte si podem parlar del Sistema de Protecció a la Infància com un sistema en si o d'un conjunt de dispositius que cobreixen diferents necessitats. I, com ja vam remarcar en la la reunió amb l'ICAA, cal una revisió del sistema que posi els infants i adolescents al centre; des del CEESC hi podem aportar la nostra expertesa per tal de fer-ho amb la resta d’agents implicats.
- Detalls
Set cursos subvencionats al 100% pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.
- Detalls