El CEESC s’ha adherit al “Manifest per impulsar polítiques culturals públiques i comunitàries a la ciutat de Barcelona” publicat per la Xarxa Artibarri el passat 22 de juny i que, de moment, hem signat 34 entitats i professionals del sector.
El manifest expressa la disconformitat amb algunes de les polítiques culturals que l’ICUB ha formulat en els darrers temps i que estan causant un greu perjudici en l’àmbit cultural general, i especialment en el sector que impulsa iniciatives, accions i propostes relacionades amb l’art comunitari, la cultura popular, la creació i la dinamització cultural comunitària, menystenint les aportacions d’aquest conjunt de persones i entitats.
Llegeix el manifest.
A banda, també s’ha obert una causa al Change.org: “Rescat a la cultura comunitària”, per tal que tots i totes pugueu donar suport a aquesta causa de transparència i justícia social. Signa la petició.
- Detalls
Del 17 de juliol al 8 de setembre es podrà veure a la delegació del CEESC a Girona l'exposició "No oblidem (1939). Sobre el refugi i la nostra història” que reprodueix les fotografies del muntatge visual que van fer la Comissió de Festes “Ni Sant Pere ni Màrtir” durant la festa majora de Gràcia de l'any 2016.
L’any 1939 milers de persones de tot l’Estat espanyol fugien d’una guerra civil cruenta que havia acabat amb la victòria del bàndol feixista. La travessa dels Pirineus a través dels passos fronterers, no sempre oberts, de Latour de Carol, Bourg Madame, Prats de Mollo, Le Perthus, i Cerbère era un camí fred i dur que molts no finalitzaven i aquells que podien, es veien abocats als camps de concentració del sud de França com ara els d’Argelés o Saint-Cyprien.
465.000 persones van fer un exili massiu protagonitzat per dones, ancians, nens, soldats i discapacitats. La fugida massiva va comportar un seguit d’elements punyents com per exemple el continu bombardeig de la població en retirada, les inclemències del temps agusat per un fred hivern i l’abandonament dels objectes personals pel camí. Conjuntament amb la fam, la separació de les famílies per les autoritats franceses després del creuament de la frontera, així com un futur incert, van ser els elements que van impregnar una experiència de l’exili marcant un abans i un després per a molts d’ells i, en definitiva, donant lloc al que seria una memòria col·lectiva que no oblidem.
L'exposició es va poder veure a la seu del CEESC a Barcelona, al desembre de 2016, en motiu de l'adhesió del CEESC a la Xarxa educativa en suport a les persones refugiades.
Dates: Del 17 de juliol al 8 de setembre, de dilluns a dissabte, de 10h a 14h i de 16h a 20h. (20 de juliol, 11 i 25 d'agost i 8 de setembre, de 10h a 14h).
Lloc: Seu del CEESC a Girona. Ibèria, 4.
Tot i que durant l'estiu no hi haurà atenció al públic a la seu a Girona, els horaris coincideixen amb els cursos que s'hi fan i l'entrada al públic és oberta.
- Detalls
Aprovada la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania.
- Detalls
Els col·legis hem reclamat definir un millor marc regulador de l'exercici professional
- Detalls
Posicionament del CEESC a la proposta de la DGAIA.
- Detalls
POSICIONAMENT DEL COL·LEGI D’EDUCADORES I EDUCADORS SOCIALS DE CATALUNYA (CEESC)
A L’ENTORN DE
LA PROPOSTA DE LA DGAIA DE TRAMITACIÓ D’EMERGÈNCIA PER A LA PROVISIÓ DE 300 PLACES DE PRIMERA ACOLLIDA I ATENCIÓ INTEGRAL DE MENORS D’EDAT ESTRANGERS NO ACOMPANYATS
Amb l’argument que hi ha un increment d’arribada d’immigrants menors d’edat no acompanyats, la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) ha proposat una mesura urgent per atendre els 300 infants que es preveu que arribin al llarg del present 2017.
Es va fer la proposta a totes les entitats que actualment presten serveis residencials per a l’acollida d’adolescents i se’ls va demanar que en un termini màxim de 48 hores fessin arribar la seva disponibilitat i el número de places que podrien oferir.
Sent conscients que els recursos són imprescindibles per fer una atenció adequada i individualitzada, sorprèn que es proposi un mòdul econòmic per un import inferior del que disposen actualment els Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). Considerem poc assenyat que es plantegi treballar d’urgència amb joves nouvinguts amb menys recursos dels que es disposen per al treball ordinari.
No neguem que es tracta d’una situació conjuntural que necessita respostes també conjunturals, però la urgència no pot ser excusa per obviar la necessitat de diàleg i consens. Els darrers mesos hem vist una contínua aparició de mostres fefaents que el sistema de protecció a la infància es troba en tensió i amb una necessitat evident de revisió. No veiem sensat fer front a urgències sense comptar amb els recursos necessaris per fer-ho de manera convenient. Així no aconseguirem més que alimentar les situacions que volem evitar, tant amb els infants atesos com amb els professionals que hi treballen.
En cap moment s’ha comptat amb els professionals de l’educació social per al dibuix d’una proposta que ens sembla desencertada ja que no compta amb els mínims imprescindibles. El CEESC sempre ha estat disposat al diàleg i des del Col·legi entenem que encara som a temps d’acompanyar en el procés de la definició dels criteris adients per donar resposta als infants i les seves necessitats.
L’arribada d’aquests infants i joves sense referents adults és un tema que ens ocupa a les educadores i educadors socials. Ja al mes de novembre de l’any passat, vam organitzar una jornada sobre el tema en què s’apuntaven línies que encara són del tot vigents. Si ja ho eren llavors (com també ho havien vingut essent abans) resulta sorprenent que ara es plantegi com una urgència. La nostra lectura és que és més improvisació que urgència.
Aquesta mesura l’entenem com un nou pedaç. Lluny de solucionar cap problema sembla que sigui un reforç de la línia argumental, massa repetida darrerament, que culpabilitza aquests joves nouvinguts de gran part del desgavell de tot un sistema de protecció que fa aigües des de fa temps i per motius diversos.
Un treball més planificat i consensuat permetria imaginar opcions diferents, més innovadores, amb lògica i acord. La realitat d’aquests infants i joves demana un gran consens polític i social. És cosa de tots. Volem acollir? Fem-ho amb condicions: amb institucions adaptades al perfil dels joves; amb recursos residencials oberts, amb oferta formativa i ocupacional; des de l’agilitat en l’accés a recursos i evitant la cronificació de situacions de carrer; amb professionals capacitats específicament per a aquesta població en concret…
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya reclamem un debat seriós i en profunditat per posar remeis conjunturals, sí, però també per pensar estructuralment els canvis profunds que cal fer per atendre i protegir convenientment els nostres infants; un debat en què hem de participar els professionals amb un paper rellevant.
Els professionals no hem estat convocats a la Comissió que es va generar a instàncies del Parlament de Catalunya amb l’objectiu de revisar el model de protecció de la infància i l’adolescència, i que ja s’ha reunit dues vegades les darreres setmanes. Reclamem a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència una rectificació en aquest sentit que doni, així, una resposta efectiva al mandat parlamentari i a la petició de diversos grups polítics de comptar amb membres de la societat civil. Es pot negar que els qui estem diàriament amb aquests infants i que som al seu costat al centre del sistema que es vol revisar, hi tenim molt a dir?
Junta de Govern
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
Juliol de 2017
- Detalls