Accions de defensa professional

Des del CEESC seguim endavant amb la feina d'interlocució amb responsables polítics, que s’ha intensificat amb la situació que estem vivint amb l’emergència sanitària i social de la COVID-19. Però, ara ja, centrant la mirada en el que ha de venir.

El passat 11 de maig el CEESC va enviar una carta a la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut (SIAJ), en què sol·licitem una actuació rigorosa i urgent en diversos àmbits, que resumim en 7 punts. 

Pel que fa a la gestió en la pandèmia de la COVID-19:

1. Reclamem la importància que tots els professionals tinguin tota la informació (protocols i instruccions) per tal de millorar la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19

És molt important que totes les directrius i plans que aprova el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut estiguin disponibles a l’abast dels professionals de l’atenció social. Algunes de les queixes que ens han arribat al CEESC ens indiquen que una part dels professionals que treballen en centres col·laboradors no tenen al seu abast aquests documents que el Departament publica, ja que les entitats gestores no els han facilitat aquesta informació. La gestió delegada no eximeix de la responsabilitat de vetllar per tal que els professionals disposin de tota la informació necessària que, sense dubte, correspon a la Generalitat de Catalunya.

Des d’aquest convenciment sempre hem posat a disposició les eines i mecanismes del Col·legi per fer-nos ressò i replicar comunicativament les indicacions i instruccions que s’anessin publicant; sense resposta efectiva per part seva. Aquesta actitud ens fa pensar, una vegada més, que la voluntat explicitada de fer front de manera conjunta a les necessitats i emergències constatades no és ferma. Simplement es generen espais de treball que no són més que empostissats per validar decisions ja preses per part seva i dotar-les d’aparença de validació compartida.

2. Instem a dotar tots els centres de material sanitari i de protecció i el protocol d’ús d’aquest material

Manifestem que a dia d’avui encara ens arriben notícies sobre la manca de material sanitari en els centres i el protocol d’ús d’aquest material. Aquestes queixes també les han recollit diversos mitjans de comunicació. Recordem que l’article 44 de la Llei 14/2010, dels Drets i les Oportunitat en la Infància i Adolescència estableix el dret a la prevenció, la protecció i la promoció de la salut de les seves persones usuàries, esdevenint una obligació imperativa per a l’administració pública. El Departament té l’obligació de donar als infants i als adolescents les mesures necessàries per garantir-ne el benestar físic i emocional, per tant, la tasca que duen a terme els professionals de l’educació social ha d’estar dotada de material sanitari.

3. Demanem que es doti els centres amb suficients equips electrònics i d’accés digital

Assenyalem també la manca d’equips electrònics i d’accés digital que són necessaris que donar resposta als requeriments acadèmics que s’estan dictaminant des del Departament d’Ensenyament, del tot insuficients. En fer-hi la demanda inicialment, la Secretaria, ens va respondre que les dotacions materials eren suficients i que, en tot cas, corresponia a educadores i educadors socials modular les seves intervencions per ajudar l’acció socioeducativa a l’oportunitat del moment. Cal recordar que els equips estan dimensionats de tal manera que durant l’horari escolar infants i adolescents no són al centre. Haver d’assumir aquesta tasca d’acompanyament en el progrés escolar de manera més intensiva no sembla assumible, i més encara quan s’ha d’intensificar a partir de l’aportació de recursos personals ja que els materials són escassos. 

Hem de fer notar que la nostra professió parteix d’una realitat anterior a la COVID-19, amb dèficits estructurals importants que requereixen d’una especial atenció.

Els nostres plantejaments amb la mirada posada de cara al futur són:

4. Demanem l’actualització i la dotació econòmica de la Cartera de Serveis Socials

La crisi de la COVID-19 i la manca de recursos que pateixen els serveis socials des de la crisi del 2008, ens demostren que aquests no són la quarta pota de l’estat del benestar. Tenim una Cartera de Serveis Socials que no es revisa des de l’any 2010, tenint en compte que la realitat de la nostra societat ha canviat i que no contempla les necessitats que s’han anat detectant des que es va publicar. Cal que la Cartera reculli les realitats i necessitats actuals i que se la doti econòmicament i que defineixi amb claredat els drets objectius i subjectius, apuntant les incompatibilitats en les seves prestacions així com definir en cada recurs existent els compromisos de l’organització i els drets i deures de les persones.

5. Demanem l’aprovació i el desplegament de la Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i Adolescència

L’any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 14/2010, dels Drets i les Oportunitat en la Infància i Adolescència, que tenia com a objectiu visibilitzar l’infant i l’adolescent com a subjecte de drets i oportunitats. Ens posicionem al costat del Síndic de Greuges en reclamar l’aprovació del desplegament de la Llei i, en concret, la reglamentació del procediment de desemparament, dels drets dels infants i adolescents dins del sistema de protecció.

6. Reclamem el reconeixement a la figura professional de les educadores i els educadors socials

Fa temps que manifestem que el Departament desatén els professionals de l’educació social; una despreocupació que es demostra en l’aparició de noves figures professionals que realitzen tasques que corresponen als professionals de l’educació social així com un incompliment de les ràtios que estipula la Cartera de Serveis Socials.

El Síndic de Greuges, l’any 2017, recomanava a la “DGAIA la revisió del nombre i el perfil de professionals que són necessaris en cadascun dels centres del sistema de protecció de Catalunya, propis i concertats, d’acord amb les necessitats detectades i expressades pels mateixos professionals. Aquesta revisió hauria de fixar el nombre de professionals, la categoria, les retribucions laborals i, si s’escau, la ràtio establerta per la Cartera de Serveis Socials”. En aquest mateix document el Síndic indicava que una de les “denúncies del col·lectiu rau en les condicions en què desenvolupen la seva feina, que fan referència a l’incompliment reiterat de les ràtios establertes. Més enllà del compliment formal de les condicions, i al marge de la necessitat de revisar-les, en moltes ocasions addueixen que la informació que proporciona l’Administració omet determinades situacions, com els canvis de torn, la conducció de vehicles, la cobertura de baixes, etc.”

7. Reclamem que es garanteixi el benestar dels professionals de l’educació social

Des de fa anys que el Síndic reclama “el desenvolupament d’una avaluació de riscos psicosocials de les plantilles de tots els centres de protecció de Catalunya, ja siguin propis o concertats, per poder identificar i determinar la situació de risc en què es troben els professionals, i estudiar i implementar les propostes i les recomanacions formulades”. També ha reclamat que la DGAIA ha de “proveir els professionals de la formació i la supervisió necessàries per complir la seva tasca, amb la cobertura que es requereixi en cada moment per altres professionals de les funcions desenvolupades en el seu lloc de treball al centre” (Informe sobre els drets de l’infant, 2019).

En relació amb l’avaluació dels riscos psicosocials, l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya (CEESC, 2019), indicava que al 59% dels 703 professionals que hi van respondre, no se’ls havia fet una avaluació de riscos psicosocials; un 27% indicaven que sí i un 13% no va contestar. 

Fa temps que volem assentar unes bases de cooperació amb la Secretaria, però des del CEESC reiterem un cert sentiment de malestar en la relació establerta. Moltes de les demandes que des del CEESC s’han posat sobre la taula en reiterades ocasions, no han tingut resposta; s’han generat falsos espais de participació, en els quals resulta impossible ser part activa de processos que afecten directament la professió; i, per damunt de tot, traspua una sensació de no treballar amb la mirada posada en el conjunt de la infància del país i no ser prou vehement en la defensa de la infància com un col·lectiu sobre el qual fer una atenció específica davant la recent situació de crisi sobrevinguda.

Amb tot, a la carta, també demanem a la Secretaria per les perspectives que es tenen per garantir que la infància, des de totes les òptiques, sigui contemplada de manera preeminent en els nous pressupostos del país.

Així mateix, i per acabar, també li hem volgut preguntar quin lloc creu que pot tenir el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials en aquest nou futur. Des del CEESC tenim clar que el nostre lloc és el d’agent essencial i actiu en el desplegament de les accions en el present i futur immediats.

Reclamem a la Generalitat reconeixement als professionals.

Dèiem fa uns dies que des del CEESC havíem enviat escrits a diferents representants polítics per fer-los arribar les vivències de primera mà de les companyes i els companys que seguien al servei de la ciutadania en uns moments d’especial complexitat.

Des del Col·legi de seguida vam veure la necessitat d’activar un espai d’escolta al qual vam donar format de crida oberta. Això ens està permetent accedir a les impressions, necessitats i angoixes, però també a propostes i agraïments per part de la professió. Som conscients que la subjectivitat de cada cas pot donar lloc a biaixos que cal contrastar amb altres punts de vista, però són els sentiments de les persones que segueixen atenent els nostres parents i amics i, més enllà del rigor professional, són del tot valuosos.

Aquesta escolta ens ha ajudat, i molt, a dissenyar i conveniar amb altres agents dispositius ad hocper a les realitats que se’ns han anat explicant, per a les educadores i els educadors socials d’àmbits ben diversos. Però també ens ha servit per dibuixar una percepció que ens ha semblat important compartir amb els responsables de les administracions respectives per a la seva atenció i contrast.

Són moments per a la suma d’esforços i aquesta és la voluntat que ens motiva. El punt de partida és deixar aparcada una realitat anterior al COVID-19, amb dèficits estructurals importants, per afrontar la realitat del moment acordant plegats quines accions cal dur a terme. La nostra realitat professional, ja abans de la crisi pandèmica, requeria d’una especial atenció i vetlla, amb alguns dispositius de revisió i actualització dels entorns de la nostra pràctica (des de convenis no actualitzats a sistemes d’atenció obsolets) que urgien una revisió; i amb la consideració que les institucions responsables (administracions, sindicats o patronals) no estaven responent del tot adequadament. Tot això, però, ho hem volgut deixar de banda (per reprendre-ho sens dubte amb posterioritat), per passar a ser part del mur de contenció per a aquesta crisi que avui, tot i ser sobretot sanitària, des de ja mateix és també una crisi social, amb un impacte previsible molt colpidor.

Reunions amb l’Administració

Amb aquest esperit, doncs, hem mantingut reunions amb la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut (SIAJ), la Direcció General de Serveis Socials (DGSS), i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a les quals hem traslladat les informacions que ens han anat fent arribar les educadores i educadors socials que segueixen en actiu, per calibrar conjuntament la situació de l’emergència. Hem de dir que, amb certa perplexitat, hem constatat que el patiment legítim dels professionals potser ha semblat excessiu a les responsables de l'Administració. El contrast d’aquestes percepcions amb les informacions que ens aporten no és gaire coincident, i això ens fa pensar que, possiblement, el CEESC estigui fent una interlocució amb els professionals d’atenció més directa, mentre que des de l’Administració es passi pel sedàs de diversos càrrecs intermedis, directors, gestors d’entitats… En aquest sentit, el Col·legi posa a disposició els seus mecanismes comunicatius per fer arribar les informacions, instruccions, mesures extraordinàries que han anat sorgint aquestes setmanes al màxim de professionals. Molt probablement, algunes de les impressions copsades siguin fruit de la manca d’informació. No s’ha avançat en aquest sentit per la dificultat manifesta des de l’Administració de poder fer cribatge de tota la informació generada en aquests moments excepcionals.

Algunes de les opcions de col·laboració que es van apuntar en un primer moment, feien referència a donar suport i reforç a algunes accions d’atenció telefònica per garantir drets d’informació, assessorament i denúncia o de contenció i seguiment: o, també, per fer acompanyaments professionals a infants i adolescents que estan en situació d’aïllament, així com també per fer substitució de professionals en els centres per mantenir ràtios. Des de DGAIA s’expressa, però, el sentiment de molt control gràcies a la tasca que s’ha continuat realitzant des dels EAIA i els serveis territorials. El CEESC va reiterar la disponibilitat de la seva borsa de treball, un servei gratuït tant per a entitats oferidores de places, com per a persones col·legiades en cerca activa de feina, i va voler reiterar la necessitat de tenir cura en oferir les millors condicions de treball i la vetlla per la dotació d’EPI en la mesura que vagin essent accessibles. Se’ns ha informat que s’està repartint el material amb normalitat allà on hi ha hagut casos positius o amb simptomatologia. També es demana una cura especial pels drets salarials i sociolaborals dels professionals, a la qual cosa se’ns respon que s’està garantint l’abonament de la totalitat de la facturació a les entitats amb normalitat, per tant, això hauria d’estar revertint en un abonament de sous i salaris.

Incorporacions de professionals

En relació amb els comentaris rebuts al Col·legi pel que fa a la necessitat d’incorporació de professionals, i sabedors que no totes i tots els professionals estan col·legiats o que poden ser necessaris altres perfils professionals i, per tant, persones que no participen de la borsa pròpia, es va proposar fer d’altaveu de qualsevol crida o convocatòria que es dissenyés. En concret, en relació amb els centres de protecció d’infants i adolescents, des de DGAIA es manifesta que no es detecta cap necessitat de professionals que esperoni a la cerca per als centres propis i, en el cas de les entitats gestores, es manifesta que se’ls reiterarà l’existència del servei del CEESC. Tanmateix, des de DGAIA ens garanteixen que es monitoritza diàriament la realitat, recopilant dades oficials que constaten i que no hi ha un problema de ràtios en l’atenció. Així doncs, de moment les dades permeten concloure que no cal actuació de xoc perquè no hi ha situació d’alarma. El cert és que no s’ha produït en aquestes setmanes un augment significatiu de les demandes publicades a la borsa de treball del CEESC, tot i que hem vist i escoltat per diferents vies les necessitats que tenen els equips i les entitats.

Una proposta plantejada des del CEESC per donar resposta a situacions puntuals en determinats centres amb situacions de major conflictivitat o escapoliments és la d’ampliació de ràtios. Aquesta proposta va ser molt ben valorada i s’està fent l’anàlisi d’aquells serveis en què pot ser necessari. La llista sembla que serà molt menor del que es podia pensar a priori. La realitat mostra que és un moment en el que es produeixen molt pocs escapoliments. I, d’altra banda, es garanteix un seguiment telemàtic des de CSMIJ que ajuda a evitar tensions previsibles. Amb l’anàlisi feta s’està dissenyant l’operativitat de la seva implementació, que no caldrà que passi per la generació d’una borsa pròpia d’educadors.

Acolliments d’urgència

També s’han dissenyant propostes d’acolliments d’urgència per a infants petits que tinguin els pares ingressats i uns serveis de lleure en la xarxa d’albergs Xanascat. S’ha començat la gestió d’aquestes opcions amb un circuit ja establert, sense que calgués cap reforç comunicatiu; en el cas dels acolliments, ja disposen de famílies disposades i acreditades per donar-hi resposta. Aquest tema ha quedat formalitzat en el Decret-Llei de 7 d’abril on queda determinat que ja que la crisi sanitària ha provocat, en alguns casos, la separació involuntària dels pares o tutors dels fills i filles menors d’edat, en trobar-se aquests en tractament o aïllament. En aquest sentit, “s’ha acordat la creació d’una prestació econòmica d’emergència per a l’acolliment familiar d’urgència d’aquests infants”. I es faculta l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció a fer la cerca de famílies que puguin donar resposta a aquesta necessitat i es pugui ampliar la bossa de famílies d’acollida disponibles, de manera prioritària, aquelles que ja estan validades per l’ICAA. L’oferiment de reforç comunicatiu del CEEC també en aquest sentit, sembla que no serà tampoc precís.

Seguiment escolar

Finalment, des del CEESC expressem la preocupació per la garantia de seguiment del desenvolupament escolar que es preveu fer telemàticament, especialment des dels centres residencials on potser no es disposi de tota la infraestructura tecnològica necessària. La resposta és que en els centres residencials s’hi està podent treballar. Estan abastits de material informàtic i, a més, s’han de fer conscients que és moment per treballar també competències bàsiques, que no necessiten de nous materials. Sí que es reconeix que en part es tracta d’un encàrrec sobrevingut, que suposa una reorganització (com ha passat en totes les llars del país). Aquesta reorganització s’està acompanyant des de DGAIA, per fer-la fàcil.

En resum, des de l’Administració es considera que les educadores i els educadors socials segur que tenen un malestar multifactorial, sobreposat a tensions acumulades i que, especialment des de DGAIA, es vol ser molt curós fent que arribin els elements tranquil·litzadors, però que en molts casos es tractarà de les pors que no es podem calmar amb respostes que ara mateix no té ningú.

La sensació des del CEESC és que l’administració vol donar la impressió que no hi ha motiu per a la cooperació en adaptar els dispositius existents o en generar-ne de nous, fet que contrasta amb la percepció que tenim de les educadores i educadors socials que diàriament s’estan adreçant a nosaltres.

Potser se segueixi sense comptar amb el Col·legi com un agent central de l’acció socioeducativa, tampoc en aquest moment especialment sensible. Potser sigui convenient generar espais d’interlocució amb un ventall d’actors més ampli per dibuixar plegats un retrat del moment ajustat a la realitat. Potser cal generar espais compartits entre patronals, sindicats, administració i col·legis professionals. Fer debats atomitzats a dues bandes ajuda poc a clarificar les impressions percebudes.

En qualsevol cas, no deixarem de fer de corretja de transmissió del sentiment professional així com de posar-nos a disposició per contribuir generosament a la millor de les intervencions socials possibles.

Barcelona, 8 d’abril de 2020

Aquesta setmana hem enviat escrits adreçats a diferents administracions.

La crida ens ha de servir per denunciar i fer demandes a les administracions competents.

Quins són els meus drets laborals en aquesta situació excepcional?

Com et podem ajudar?

Seguim al teu costat. Cuida't. Cuida'ns.

Des del CEESC hem tramès avui una carta al Govern central.

Volem expressar el nostre suport a les educadores i educadors socials.

La Mesa unitària del sector social s'ha reunit avui amb el cap del Govern i els consellers d'Economia i de Treball, Afers Socials i Famílies.

El passat 18 de novembre, vam presentar públicament el Manifest de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya, formada per sindicats, col·legis professionals i organitzacions empresarials i del Tercer Sector. Ara, 20 dies després, denunciem el silenci del Govern davant les demandes exposades.

Tot i la sol·licitud de reunió urgent enviada al president de la Generalitat amb la voluntat d’obrir una via de diàleg efectiva que permeti avançar cap a unes polítiques públiques que assegurin la cobertura dels drets socials, la qualitat de l’atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals de les treballadores, hores d’ara no se n’ha rebut cap resposta formal.

En canvi, els grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya han atès la petició formulada per la Mesa i està previst que demà, 11 de desembre, se celebri una reunió conjunta amb tots els grups parlamentaris. La plataforma unitària els traslladarà la reclamació d’ubicar amb urgència les necessitats del sector social en l’agenda política del país i construir els consensos necessaris per tal que els pressupostos 2020 suposin ja un pas endavant en aquesta matèria.

Les organitzacions membres de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya ens vam reunir ahir 9 de desembre i volem expressar el nostre desconcert davant la inacció del Govern i valorem possibles accions a desenvolupar en els propers mesos.

La Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya està conformada per les organitzacions ACELLEC, ACRA, ASADE, CEESC, TSCAT, COPEC, CCOO, La Confederació del Tercer Sector Social, La Unió, la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, UGT i UPIMIR. La Mesa neix per fer un front comú a la reivindicació dels drets socials i les polítiques públiques.

Aquest matí, la presidenta del CEESC, Maria Rosa Monreal, juntament amb els i les representants de la resta d'entitats (ACELLEC, ACRA, ASADE, CEESC, TSCAT, COPEC, CCOO, La confederació, La Unió, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, UGT i Upimir) han signat i presentat un manifest on es reclamen unes polítiques públiques que assegurin la cobertura dels drets socials, la qualitat de l'atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals.

Durant la roda de premsa de presentació del Manifest s’ha denunciat la "situació crítica" en què es troba el sector i han posat de manifest "la necessitat urgent de garantir una inversió adequada per donar una resposta de qualitat als col·lectius més vulnerables i, alhora, assegurar unes condicions de treball dignes" als i les professionals, i s’ha demanat "al Govern i al Parlament de Catalunya construir els consensos necessaris per garantir uns pressupostos 2020 que assegurin el desplegament de les polítiques socials i reverteixin de forma immediata la situació d'infrafinançament crònic que ha patit el sector durant més de 10 anys".

Després d’enviar el Manifest als màxims responsables del Govern i dels sector, en els propers dies, es demanaran reunions urgents per iniciar un diàleg efectiu que permeti avançar en la construcció d'un sector social fort i capaç d'assegurar la qualitat de l'atenció, la sostenibilitat dels serveis i la millora de les condicions laborals dels professionals.

Llegiu el Manifest.

La presentació del Manifest l'hem feta en el marc de la Mesa unitària en defensa del sector social i d’atenció a les persones de Catalunya, conformada per les organitzacions ACELLEC, ACRA, ASADE, CEESC, TSCAT, COPEC, CCOO, La Confederació del Tercer Sector Social, La Unió, la Taula d'entitats del Tercer Sector Social, UGT i UPIMIR. La Mesa neix per fer un front comú a la reivindicació dels drets socials i les polítiques públiques. 

Aquest dimarts, 18 de juny, el CEESC va estar present a la Comissió d'Infància del Parlament de Catalunya, on va comparèixer per informar sobre el sistema de protecció a la infància i l'adolescència i també sobre la situació dels infants i els joves immigrants no acompanyats.

Fa un mes vam publicar la notícia Hi ha educadores i educadors socials que volen treballar o no n'hi ha? en què afirmàvem que calia qüestionar-se si les condicions de treball que ofereixen moltes administracions públiques i entitats als professionals de l’educació social són prou dignes.

FeSP-UGT i el Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales (CGCEES) han signat avui un acord per tal de treballara conjuntament per regular l'educació social i aconseguir intervencions socioeducatives professionals i de qualitat en tot l'àmbit estatal.

Ambdues parts consideren necessari afrontar amb decisió i garanties la regularització de la professió a fi d'establir de manera definitiva les condicions laborals, tasques, funcions i formació acadèmica dels que desenvolupen la seva activitat professional en aquest sector.

L'acord també preveu, entre altres mesures, el suport a la creació d'una llei del dret a l'educació social, garantia d'unes intervencions socioeducatives de qualitat, que redundi en la seva efectivitat i en l'impacte en els / les usuaris / es, i eviti l'intrusisme professional i la precarització del col·lectiu.

Llegir la nota de premsa del CGCEES.

Consulta l'Observatori de la realitat sociolaboral de l'Educació Social.

El passat 12 de març, van sortir publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya les taules salarials per a l'any 2019, en una resolució que dona oficialitat a l'acord parcial sobre el Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural. Les noves taules suposen un increment de l'1% retroactivament des de gener de 2019, i un altre 1,5% a partir de setembre del mateix any.

RESOLUCIÓ TSF/514/2019, de 26 de febrer, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de l'Acord parcial del Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya (codi de conveni núm. 79002295012003).

Font d’informació.

Consulta l'Observatori de la realitat sociolaboral de l'Educació Social.

Hem presentat tres recursos a licitacions de serveis...

Aquesta setmana us hem proposat un petit joc a través de les xarxes socials,fent-vos preguntes sobre la situació laboral de les educadores socials. 

Hem basat aquest joc en algun dels apartats de la segona edició del l’Informe de l’Estat de l’Educació Social. Des de la primera edició de l’#InformeES han passat tres anys i això ens ha permès llegir i dibuixar una sèrie de tendències que ens ajuden a visualitzar la situació de la nostra professió i també la de les dones en l’educació social.

Si atenem a les dades de l’#InformeES 2017, el retrat del professional de l’educació social tipus és una dona, d’entre 26 i 35 anys, que treballa a la província de Barcelona, en l’àmbit dels serveis socials bàsics, a temps complet, amb un contracte indefinit i amb més de 3 anys de dedicació a la professió. 

D’aquest retrat tipus podríem despendre que en la nostra professió, la situació de les dones és prou bona, però, volem destacar 5 dades de l’#InformeES que expliquen les desigualtats de gènere en l’educació social:

1. FEMINITZACIÓ - La taxa de feminització en l’educació social és d’un 77,1%

La feminització de la professió ha crescut un 2,2% en relació amb la primera edició, el 2014. 

Segons els indicadors de les universitats catalanes al 2017, el 80,07% dels estudiants matriculats al grau d’educació social eren dones. 

2. SOSTRE DE VIDRE - Només el 3,01% de dones ocupa càrrecs de direcció i gerència

Veient el resultat anterior, podríem pensar que les dones són les que haurien d’ocupar més càrrecs de direcció i gerència. Però les dades de l’#InformeES2017 ens mostren una realitat diferent. 

En general pocs professionals de l’educació social ocupen càrrecs de direcció i gerència, però d’aquests només el 3,01% són dones, mentre que més del doble, un 7,52%, són homes. 

3. TIPUS DE CONTRACTE – Les dones presenten un menor percentatge de contractacions fixes. 

La tipologia de contracte més comuna entre professionals de l’educació social és l’indefinit o fix. D’aquests, el tenen el 54,79% dels homes enfront del 44,95% de les dones. Ens trobem amb una diferencia de 9,84% a favor dels homes. 

A més, els homes presenten un major percentatge de contractació fixa en l’administració pública (laborals, interins, eventuals o funcionaris de carrera), mentre que són les dones les que presenten majors percentatges en contractes temporals (d’obra i servei, de durada determinada o fins i tot de pràctiques).

4. JORNADES LABORALS - Les dones presenten un menor percentatge de jornades laborals completes.

El grau d’estabilitat és també favorable als homes ja que, tot i que la majoria de les educadores socials -un 63,49% del total- tenen una jornada laboral completa, en el cas dels homes, la contractació a jornada completa puja a un 80,93%.

5. BRETXA SALARIAL – Les dones cobren un 18,64% menys que els homes

L’educadora social cobra 4.668,03€ menys de mitjana que l’educador social. La mitjana salaria dels educadors socials segons l’#InformeES2017 és de 25.047,26€, mentre que la mitjana salarial de les educadores socials és de 20.379,23€. La bretxa salarial homes/dones es de -18,64%.

Si mirem les dades dels càrrecs de direcció veiem que la bretxa salaria és del -29,02%. En aquest cas, segon l’#InformeES2017, els educadors socials cobren una mitjana de 37.760,62€ mentre que l’educadora social cobra de mitjana 29.268,22€. 

En resum, les dades de l’#InformeES 2017 ens demostren que també en l’educació social, una professió en la que predominen les dones, hi ha desigualtats econòmiques i laborals en relació amb els homes.

I amb el joc que hem anat fent a les xarxes durant aquesta setmana, hem visualitzat que, majoritàriament ja som conscients d’aquestes desigualtats. 

Per tot, afirmem que ens queda una llarga lluita contra la discriminació de les dones, en tots els àmbits de la societat, però també en la nostra professió. 

Des del CEESC donem el nostre suport a la convocatòria de vaga general, secundant-la i sumant-nos a moviments feministes i entitats socials, i també animem a acudir a les mobilitzacions previstes per aquest dia.

Reivindiquem la incorporació de l’educador/a social als centres educatius en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent i treballant en col·laboració i coresponsabilitat amb les professionals del centre.