Sovint ens trobem amb gran quantitat d’informació de recursos i tècniques (tutorials, metodologies pràctiques, bibliografies) però ens manquen professionals formadors que treguin partit a tot aquest cúmul d’informacions i recursos al nostre abast: que ens puguin transmetre com aplicar les diferents metodologies, com entendre o com abordar les diferents dificultats sorgides a l’hora de treballar amb determinades tècniques, quin recurs o materials són els més adients per a cada col·lectiu de treball a la Educació Social, com adaptar la dinàmica o el funcionament del taller als “tempos” dels usuaris i generar interès per l’activitat i processos de creativitat.
La proposta de formació té com objectiu analitzar i donar eines de detecció i intervenció de les noves situacions de conflicte i/o violència en els equipaments juvenils, els espais educatius, els espais de lleure i en l’espai públic dels adolescents i joves. És important conèixer els paràmetres que utilitzen els adolescents i joves en la relació entre els iguals com un eix de la seva identitat. La socialització entre iguals en confrontació als adults i els canvis de valors crea una joventut invisible que resol les seves dificultats moltes vegades amb criteris d’exclusió social.
El pla de parentalitat s’emmarca en els processos de ruptura familiar, que impliquen un dolor emocional i un trencament del projecte de vida, fet que suposa reestructurar les competències i capacitats parentals i els nous vincles tant a nivell jurídic com educatiu/afectiu. Entenent que l’eina de treball del mediador/a és la seva pròpia persona, valorem que aquesta formació ha de contemplar eines professionals/personals de confrontació de tota situació de conflicte que comporti una ruptura familiar, complementades amb les eines jurídiques que permetin dur a terme un correcte acompanyament en la presa de decisions, vers la construcció d’una nova realitat familiar.
L’objectiu d’aquest curs és treballar sobre les pedagogies invisibles en qüestió de gènere: com influeix el sistema heteropatriarcal en la construcció de les nostres identitats. No tenim respostes absolutes i definitives, però sí eines per reflexionar sobre la construcció de gènere i com ens afecta. Durant quatre setmanes, anireu obtenint els recursos necessaris per poder reflexionar sobre aquest tema i les seves dimensions educatives.
Si les petites decisions quotidianes que tots hem de prendre en cada instant poden ser causa d'angoixes molt profundes, no és absurd suposar que un/a directiu/va, en qui recau el poder últim per prendre decisions la repercussió de les quals va molt més enllà de la seva pròpia persona, pugui experimentar formes d'angoixa que altres no viuen, no perceben o no comprenen. Encara que compti amb equips sòlids i ben constituïts, ningú pot fer-se càrrec de la seva solitud. Per això, els qui ocupen càrrecs directius han de saber mirar-se a si mateixos, abans de mirar als que els envolten, per trobar i seleccionar les millors opcions.
