La jornada congressual organitzada pel CEESC i la UOC proposa un espai de reflexió compartida sobre com es construeix i se sosté la cultura professional, quines formes adopta l'autonomia en l'exercici quotidià, i com es negocien els marges de decisió en contextos marcats per encàrrecs institucionals cada vegada més allunyats de les funcions professionals de l'educació social, així com la interdisciplinarietat i els efectes de la precarietat.
Al dia a dia de l’exercici de la professió, és fonamental preguntar-nos què significa educar i quins objectius perseguim en fer-ho. Cal posar atenció a la necessitat real d’educar o de ser educat. Aquesta reflexió ens convida a pensar sobre el fet mateix de l’educació social: educar consisteix a transmetre coneixements, acompanyar processos o intervenir en la manera de viure dels altres? És una acció intencionada o és quelcom que passa constantment, fins i tot sense voler-ho?